Avui s´ha presentat un documental de 12 minuts de duració sobre el paratge del Molí Noguera. El guió redactat pel president de l’ associació Foro Forat, Mariano Castejón, està basat en la informació del llibre publicat el 2008 per Santiago Roig Mafé “El Moli de Noguera: set segles de tecnologia medieval a Vinaròs”
Recopila moltes fotografies, tant dels exteriors com interiors, fetes per Castejón des de 2008 fins enguany. La gran novetat són les imatges aèries enregistrades ahir dilluns pel dron de Sergio Arnau, que ens oferix vistes inèdites d’este gran edifici d’origen medieval, el més antic de caràcter civil, més important i més desconegut per la majoria de vinarossencs. Està situat al terme de Vinaròs, a la riba dreta del riu Sènia, a uns dotze quilòmetres del centre de Vinaròs, a uns 2 quilòmetres d’Ulldecona, a 150 m. de la N-238, quasi semi ocult després del polígon industrial de Planes Altes.
Amb el fons musical del pasdoble “El molino de noguera” es fa un recorregut per esta edificació tan peculiar: un molí amb arcades gòtiques del segle XV, un habitatge familiar i una capella amb esgrafiats decoratius a les parets i sostre, i el retaule, excel·lent talla ornamental barroca, dipositat actualment en la capella de la comunió de l’Arxiprestal.
El reportatge arreplega una mínima part del llibre de Santiago Roig, que compta amb tota mena de detalls, no sols la importància del molí al llarg de la seua història sinó els qui van ser els seus propietaris, des de la possessió inicial del molí fins que la construcció va ser adquirida per l’Ajuntament de Vinaròs a l’abril del 2004.
Castejón ha explicat que “un dels motius d’este documental es precisament recordar que l’ajuntament té la responsabilitat de protegir este bé cultural, donat que els darrers anys ha estat lamentable la deixadesa, i si no s’actua, en pocs anys lamentarem que hage desaparegut del tot.” “En el mateix edifici es troben elements arquitectònics d’èpoques islàmica, medieval, barroca i moderna i constituïx un valuós element del patrimoni local, no solament com a obra d’art o antiguitat, sinó com a ressò d’un passat llunyà que apareix davant la nostra vista i que reunix les condicions idònies per a convertir-se en un element d’atracció i visita, en el qual podrien dedicar-se progressivament actuacions de restauració que portaren el monument a meréixer l’interés històric, arquitectònic, etnològic i cultural que li correspon”
Enllaç al vídeo en HD https://youtu.be/qLAxGXUlHU0
