Casa Peña
una gran tradició familiar
El fundador del negoci va ser, el Sr. Josep Vicent Borras a l’any 1918, pare de Vicent, Josep, David i Rosita.
El que ara coneixem com: “Helados Peña”, originàriament s’anomenava “Helados en Bloque”. En aquella època, els polos eren quadrats i sense pal. Era un bloc de gel de gustos diferents, i amb regla de fusta d’aquelles que antigament usaven les modistes, els dividiem en trossos exactes per a posteriorment anar-los a vendre amb els carros de venda ambulant que tots hem conegut, i que a poc a poc van anar evolucionant. Els vinarossecs més vells encara recorden que el primer carret que vam tindre era tan menut que el van batejar amb el nom de “Colilla”. Des de ben promte la gent de Vinaròs els va conèixer amb el nom de “Peña”. El motiu és fàcil d’explicar. El germà gran de Rosita, “Vicent Borras Peña”, va ser alumne del recordat mestre José Sanchís i com que a la seua classe hi havia alguns alumnes que es deien Borràs de primer cognom el mestre per facilitar la seua tasca acadèmica, va optar per cridar-los pel segon cognom; d’aquí que aquesta decisió del mestre també fos seguida per la resta de companys, que fora de classe, el continuaven cridant “Peña”, deixant Borràs relegat, per no dir, oblidat. Sobre l,any 1937, David i Rosita (esta només en 9 anys) van seguir a son pare i van començar a sortir a vendre amb els carros pel carrer. Ens vam decicar durant anys a venda ambulant, que a l’hivern, la principal venda eren els cacaus torrats, tramussos, caramels, d’atils d’Elx, que David cridava a tot pulmó: “””cacauet torrat i caramelet pal costipat””” o “””d’átiles de Elche, de Elche”””, recordem tambe: les pujades en el carro a l’ermita per Sant Sebastià, els bous al carrer i aquells crits de David que despertaven, a l’estiu, als xiquets i les xiquetes a l’hora del que a Vinaròs s’ha conegut com la siesta: ***polos, polos y mantecao helao*** i recordem tambe aquella cançoneta que els xiquets li cantaven quan es desfeia el gel que servia per mantenir a baixes temperatures els polos i els mantecaos: ¡¡¡¡¡¡¡¡ ja pixa la burra, ja pixa la burra !!!!!.
Això es va fer molt dur i moltes jornades de treball, fins que van poder comprar l’actual Casa Peña al carrer Socors, sobre l’any 1961, però vam seguir amb els carros fins l’any 1982, quan es jubilà David. Es aleshores quan Rosita es va quedar a la gelateria, influint-hi també en aquesta decició els rumors que la venda ambulant es prohibiria a Vinaròs.
Va seguir la tradició Vicent amb la seua dona Manuela i postriorment el seu fill Pepito, els quals han estat conseqüents, tirant endavant un negoci que ja es ¡¡¡¡¡¡¡ CENTENARI !!!!!!!. De la mateixa manera, també ho continuen tots els membres que, poc a poc, s’han anat afegint posteriorment: Tere, la dona de Pepito; les seues filles, Olga i Lydia; o Santiago el seu gendre…… En definitiva, volem que esteu tranquil·les i tranquils, perquè esta ultima generació encara volem seguir gaudint durant molt de temps d’aquesta tan bona orxata i gelats, que quan ens prenem ens dona esta sensació tan bona de sentir-mos com a casa i així es com volem que continueu sentin-vos:
¡¡¡¡¡¡¡¡¡ COM A CASA, CLAR QUE SI !!!!!!!!!!
